Primera experiència en el centre.
Apunts que vam anar fent de la sortida.
Estem a Can Vila, una escola d’Educació Especial.
Primer de tot ens estan fent una xerrada al menjador del centre, la cap d’estudis, la Pili i una
professora, la Marisa. Ens han explicat generalment, que a l’escola hi ha gent
de diferents edats, des de ben petits fins a nois adolescents, de màxim 20
anys.
Ens dividim en grups diferents, per anar veient les diferents
classes i els diferents departaments de l’escola, que tenen uns sistemes molt
adaptats per a aquests nois. Tenen diferents departaments. I sobretot fan molts
tallers per a que els nois no s’avorreixin, i per a prevenir el futur,
d’aquells nois, sobretot en tema laboral. Aquests fan tallers pre-laborals, per
així estar preparats, per a quan surtin de l’escola. També fan excursions, com
al Port Aventura.
A l’escola hi ha 117 alumnes, 25 mestres d’educació especial
i 20 educadors, que el que fan és, estar amb un mestre i ajudar-lo a la classe.
També tenen infermers, fisioterapeutes, psicòlegs, psiquiatres.. Tenen tan
personal, com poden necessitar els nens, mai es pot saber, que els pot passar.
Tenen una mitja de 3 nens per a cada professor.
Amb nosaltres en aquesta excursió, està la Marta, la mare
d’un company de classe que hi treballa en el centre. Ens ajudarà molt en aquest projecte, ja que
ella té molta experiència.
Ens expliquen que hi ha nois en el centre, que no escolten, o
que no escolten gaire bé, per això tenen diferents sistemes auditius, i
diferents aparells, que adapten a la manera d’explicar les coses. Podrem veure,
els diferents sistemes de comunicació.
Ens hem dividit en 4 grups de 6 persones, i cada grup anirà a
veure, una classe diferent.
Al nostre grup ens ha tocat, educació infantil, estem amb la
Glòria i la Claudia, les professores de la classe que ens ha tocat visitar. A
la classe, són 5 alumnes: la Nerea, la Sara, el Javi, el Carlos i l’Adai.
Ens han explicat que, la Sara, una de les nenes petites, té
una malaltia que es diu Miol de Gat, és p5, és a dir li falta un tros del
cromosoma 5.
Estan molt contents, de que estiguem allà amb ells. Ens
explicaran un conte, el conte dels 3 porquets, amb ajuda de les professores.
Ens l’explicaran amb titelles, casetes de palla, fusta i maons, etc. Estan tots
asseguts a una taula.
El conte està fet d’una manera molt clara, en la que es veu
el conte molt entenedor. Està amb nosaltres una persona que treballa a la ONCE,
que també ha vingut a visitar aquesta escola.
En aquets moments estem amb un grup flexible, és a dir, cada grup, fa una cosa diferent, son 3 nivells de fàcil a més difícil, depèn de la matèria. A alguns els costa veure, i tenen diferents ‘’malalties’’. Els nens de la mateixa classe tenen entre 4 i 6 anys. Però realment l’edat no importa.
La classe, està molt decorada, per coses que van fent, diferents treballs, alguns que fan a casa seva.
Els nois mes grans han fet una paradeta amb complements, per
a tots ells, collarets, polseres, anells, decoracions de nadal, per al arbre...
Els venien a diferents preus. Tots els complements són fets per ells, en la
paradeta, estaven asseguts una alumne i un educador, i tots els alumnes de
l’escola van a comprar alguna cosa.
Hem tornat al menjador a resoldre alguns dubtes que teníem,
també han fet un calendari que surten fotografies de diferents nens. Mentre
estàvem al menjador reunits, ens han presentat a un noi de 16 anys, que es diu
Rubèn i és tècnic d’audició i ens ha dit el seu nom i que fa. És molt carinyós
amb la seva educadora que es diu Nuria, han anat a veure la paradeta i li ha
comprat una cosa.
Els nens autistes els costa molt demanar les coses, i van
molt a la seva. Hi ha que tenen deliris i al·lucinacions, els professionals han
d’estar molt especialitzats i saber que fer quan tinguin un atac, han de saber
mantenir un ben estar. Gaire bé tots els nens han de prendre medicaments, un
80% aproximadament.
Treballen bàsicament, emocionalment, socialment i la relació.
Han d’aprendre habilitats socials i relacions amb la gent, i el mes important,
és afavorir els desenvolupaments. Fan i aprenen coses a base de projectes i
tallers.
El menjador es fa en 2 torns, perquè són molts alumnes i el
menjador és petit, i així els facilita l’hora de menjar.
Alguns dels nois, un o dos dies a la setmana, van a una
escola ordinària, per, estar més amb altres persones, i nois de la seva edat.
També fan extraescolars esportives i van a la biblioteca... Hem vist que hi ha
persones d’altres països.
Els nens per l’escola, van en bicicleta pel pati i ens han
vingut a saludar. Hi ha nens que s’han incorporat des de infantil però hi ha d’altres que porten poc
temps. Desprès d’acabar la secundària poden anar a fer un PQPI o fer un treball
adaptat o anar a escoles adaptades amb altres nivells. Hi ha dies de més
activitat i altres de menys, depèn de les energies que tingui el nen i del que
volen fer o no.
Els de secundària fan tallers més de bijuteria i de tapissos,
les classes son diferents perquè no es cansin sempre de fer les mateixes coses,
i aprenen coses mes desenvolupades, perquè ja son mes grans.
En tota l’escola nomes hi ha dos alumnes que tenen Síndrome
de Down, hi ha nens que han passat primer per la UCI. Els nois en veure`ns es
posen molt contents, tan grans com petits, tot i que estan acostumats a que
vinguin visites a l’escola.
Hem vist un noi que feia pràctiques en aquella escola.
A recepció hi ha un home discapacitat, que fa de
recepcionista i agafa trucades. Hi ha una classe en la que fan informàtica,
està plena d’ordinadors i tenen una pantalla digital molt gran, tàctil per anar
ensenyant-los que han de fer als seus ordinadors, i fer activitats en ella,
diferents jocs, d’aprenentatge.
Realment, és una escola que està molt completa.
Opinió sobre els professors de Can vila.
Bé, un cop feta la primera visita a Can Vila, només podem dir que ens ha encantat conèixer a tots aquests alumnes.
Creiem que és super dur treballar allà ja que no saps mai que pot passar en un moment donat. Els professors que hem conegut, ens han tractat molt bé, ens han explicat moltes coses que des de fora no coneixíem, i ens han resolt totes les preguntes i dubtes que teníem. Pensem que s’ha de tenir molt de cor, i moltes ganes d’ajudar als que més ho necessiten per poder estar en el lloc on hi son ells.
Hem sortit d’allà orgullosos del treball que estem fent, ja que no és un simple treball de recerca, sinó que és un treball que ens estar servint per ser millors persones, i valorar molt més tot allò que tenim, que és molt.
